Ahir en els curs varen vindre uns pares d’una xiqueta sorda de dos anys. Ens explicaren la seua experiència, pel que havien passat i els que els queda. La mare ens va contar una anècdota molt graciosa però que a la vegada és tan comú en tots els humans... La cosa es que quan li reneguen es lleva l’implante coclear –aparell que serveix per a que les persones amb sordera profunda pugen escolar- i es tapa els ulls en les mans, així ni sent ni veu i per molt que li renegen ella no s’entera.
Per a una nena de dos anyets es molt graciós, però no ho es quan ho fem de majorets ja que encara ens tapem els ulls quan vejem coses que no volem vore i es fem els sords quan escoltem coses que no som del nostre agrado. Un exemple, el Sahara...
No hay comentarios:
Publicar un comentario