Durant la historia de la humanitat han existit diferent tipus de societats. Aquestes han estat sotmeses als diferents factors que han condicionat la manera de viure de cada civilització.
Des de el paleolític fins avui hem evolucionat cap un estil de vida de comoditat i amb això i desgraciadament de conformitat.
Ens hem acostumat a una vida simple, sense complicacions, per exemple, ja no ens fa falta ni que cuinem, ficat una taper en el microones 2 minuts podem tenir un menjar.
Vivim despresa i no se ni per a què. Creguem que tot el que fem té sentit i sempre ho fem pensant en el futur. Però jo me pregunte, quin futur? Un futur en el que les desigualtats socials es noten més, on els més rics seran més risc mentre que els pobres encara ho seran més?
Ens creguem millors que les civilizacions anteriors, però no ho som. Tots som concients de les desigualtats socials existens al món, dins del territori d’on vivim i les dels països en procés de desenvolupament. Som capaços de ficar-nos tristos quan vejem a un xiquet del tercer món morint-se per no poder ficar-se res a la boca però no som capaços de dir ja prou, perquè això suposaria pedre la nostra comoditat. Ens conformen en el que hi ha, pensant que no podem fer res. Però que passa en les tonelades de menjar que tiren les grans superfícies? Perquè no s’envia a les persones que ho necessiten?
Perquè en un país del benestar encara hi ha gent vivint al carrer? La constitució no nomena als seus articles que tots mereixem una vivenda digna?
I el treball? Tots tenim el dret i el deure a treballar, hi on esta??
Son massa preguntes i poques respostes. Una de les respostes, son els diners, això ho mou tot.
Volem canvis? Evolucionem, deixem la comoditat i la conformitat. Diguem ja prou.
Primer, una reforma dels Drets humans. Humans som tots i no podem universalitzar algo desde una perspectiva tan occidental, el sur també existeix. Hi ha més cultures al món.
Trenquem en el mercat. Trenquem en les desigualtats. Tots podriem viure amb les mateixes oportunitats i amb unes bones condicions de vida. No cal que uns siguen rics i altres pobres. Sols cal que sigam persones, que ens respectem, que ens ajudem, que ens estimem, que aprenguem a valorar el diferent. Conceptes que desgraciadament hem oblidat.
El futur per a mi no és tindre un conter bancari amb molts diners ni una casa a la platja i unes vacacions a algun país cultural. Futur per a mi es justícia, igualtat i amor.
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.
