Sempre que veig la mar, la pau m’atrapa… ja no hi han ni problemes ni tristors al meu cor, tot esta en calma… tranquil com ella.
M’encanta veure com l’aigua saldada besa suament l’arena, un bes rere l’altre, repetitiu, al compàs, fascinant... regalant a cada bes, una melodia especial i relaxant.
Mentrestant el Sol acomiadant-se per donar llum a un altre lloc, reflexa els ultimes rajos amb una llum quasi mas vista, màgica inclús.
En eixos moments sols pots veure, escoltar, respirar, tocar inclús, amb la punta dels dits com totes les coses desapareixen, com el gran estel. I ets tu i l’univers.
