Tinc una barreja de sentiments, alegria, por, pena, emoció... Aquest és el últim any d’una vida organitzada, sense quasi preocupacions i el inici d’una nova en que no hi ha cap pla de futur.
Per una part m’agrada saber que no sé res del que pesarà amb mi durant els pròxims mesos, per altra, tinc pena de d’abandonar eixa vida.
Una nova era que me fa il·lusió començar. Al meu cap ronden idees del que m’agradaria fer i ser. Potser la meua por és no aconseguir el que vull. Però tinc vint anys i molt pel que lluitar i la experiència m’ha demostrat que lo important es el viatge i no el final. He aprés moltes coses durant aquestos anys i encara en queden.
Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario