Avui 25 de novembre és el dia per la lluita contra la violència de gènere. Un dia en que es consciencia de que maltractar a una persona esta malament. Realment no m’agraden aquest dies perquè pareix que els altres no importen. Tots deurien de ser  el dia de la lliuta contra la violencia de genere ja  que és un fet que apareix cada dos per tres en els telenotícies. Milers de dones mortes a causa dels rols d’aquesta societat, una societat en la que encara es creu que l’home és superior que la dona.  Una societat injusta. Per què, quantes dones ocupen un alt càrrec directiu? O quantes dones s’han vist en la obligació de deixar el seu lloc per treball perquè no poden compaginar-ho amb la vida familiar? –això si no les han despatxat abans- .

I en casa, qui te germans i germanes, a qui li tocava llevar la taula o  fer les tasques? A la germana, com si els homes no pogueren fer-ho.  Fins que no canvien els rols en  les families, no canviaran al carrer. El més important és l’educació, des de menuts ensenyar en igualtat de condicions, a tindre les mateixes oportunitats. Així mateix cal que els models (el pares, iaios...)també ho façen, ja que no es pot dir a un infant que faça una cosa si un mateix no ho fa.

A casa meua els meus pares sempre s’han respectat i s’han estimat, han intentat ajudar-se en les tasques de la llar encara que ha sigut la meua mare la que s’ha encarrega de quasi tot. De fer dinars, sopars, ficar rentadores, portar-mos a escola, al metge... Però no me queixe per part del meu pare, a la primera que la meua mare li ha demanat que participara ho ha fet sense problemes, l’únic problema que cal que liu demanes.  Però ambdós han desitjat que les seues filles pugen ser independents, que es valguen per elles mateixes i que fasen el que vulguen  i que amb elles es trenquen els rols que durant la seua educació han tingut d’asumir.

Quan acabarà la violència de gènere? Quan tots canviem.